Pels deserts d'aigua freda

Els dos últims dies a la capital argentina els vam passar sota l'aigua, però molt ben acompanyats. La Soledad i el Matias, que els vam conèixer a Purmamarca, ens van portar a una fira d'antiguitats i a fer unes copes després d'una ruta amb cotxe per tot Buenos Aires.




De pura casualitat, caminant sota la pluja ens vam refugiar sota un portal que va resultar ser el casal català de Buenos Aires. On el teatre porta el nom de l'actriu Margarita Xirgu. Vam prendre un cafè tot fent memòria de la nostra terra.



Un bon tall de Matambre (una part de la vedella molt fina i molt tendre) recobert amb formatge i tomàquet, va ser el nostre sopar de despedida amb la parella que ens va acollir durant la nostra estada a la ciutat. El vam disfrutar sota els alls penjats d'un restaurant conegut per ser punt de trobada d'artistes Porteños com Carlos Gardel. Un local ben popular de menjars típics i beuratges a l'engròs acompanyats d'un bon tango.



Ens esperaven 18 hores de bus per la Pampa, una plana infinita de cultius i vaques, fins a Bariloche, el principi de la Patagònia. Vam passar del caos de la ciutat al silenci dels boscos natius.



Vam anar a petar en un alberg plè de "motxilleros" que perseguien el mateix que nosaltres, perdre's en la inmensitat de la regió dels llacs. Bariloche descansa en una punta del llac Nahuel Huapi, amb 400 i pico mentres de profunditat i amb una aigua cristalina. Hi ha varies especies de mamífers que habiten el Parc. Entre les espècies autòctones es poden trobar: puma, pudu, monito de monte, zorro colorado i zorro gris chico, i moltes espècies de roedors. Altres espècies del grup són el huemul i el huillín, ambdós en perill d'extinció.

Us posem algunes fotos des d'un mirador que vam pujar el primer dia d'estada al poble, realment espectacular!

Al centre del llac hi trobem la Illa Victòria, on vam passar una de les nits més estrellades de la nostra història, després de disfrutar d'un "asado" argentí. Allà ens hi va portar l'encarregat de l'hostal Elefante Suizo, amb una barqueta a motor junt amb uns italians, uns xilens i unes galeses. Primer vam parar a un extrem de la illa on podies veure les tonalitats de blau de les profunditats. I després de tenir unes vistes impresionants del cim nevat cerro Tronador des del mig del llac, vam arribar a la cala solitària on vam plantar les tendes i ens vam banyar a les aigües congelades del llac, on els troncs enfosats d'arbres centenaris es convertien en monstres marins.




Ens vam perdre pel mig del bosc per arribar a divisar alguna ombra de cèrbol, però van esperar fins la nit, quan tothom ja dormia, per apropar-se al foc que haviem deixat encès. Un dels companys, entre somnis de cèrbols, es va despertar a un pam del nas d'un d'ells. Quin sustuuu!Nosaltres, l'endemà, vam poder comprovar que havien estat al voltant nostre per les petjades i excrements.

L'endemà, després d'un nou tram navegant, vam anar fins a la península Quetrihué on hi ha el "Parque Nacional Bosque de Arrayanes". Si algú de vosaltres se'n recorda de la pel·lícula Bambi, el personatge vivia en el mateix bosc per on ens vam passejar nosaltres "bosque de arrayanes australes" (anomenat en mapudungun, llengua mapuche, quetri o temu). En aquesta península és dels pocs llocs al món ons s'hi pot veure aquest bosc d'escorça daurada.

Vam continuar la nostra ruta cap al sud paran a un poble conegut pels gelats Jauja, gelats artesanals de mil gustos de fruites regionals. Mermelades, xocolates i làctics també li donen renom. Aquest lloc plagat de hippies artesans es diu El Bolson. Per allà vam fer una ruta a peu fins a un mirador des d'on podiem veure els "hobbits" corrent per "La Comarca", continuant pel "Sendero de los duendes" fins a la "Cascada Escondida", per tornar fins al centre del poble i visitar la fira d'artesans. Per sorpresa nostra, ens vam creuar primer amb els amics chilens de la Illa Victòria, i més tard amb uns bascos de Santiago amb els que haviem compartit moltes festes a Carlos Antúnez.




Avui haviem de fer una ruta amb bici i un "Asado", però de moment la pluja ens està fotent el dia i la tenda enlaire. Demà continuarem la nostra ruta cap al sud, direcció Calafate i el Perito Moreno....