La ruta del Salar

Després de varis dies de ciutat i conciència social ens vam encaminar cap a un dels paratges naturals més increíbles del país i possiblement del món. Vam agafar un bus durant 6 hores per un camí sense esfaltar per arribar a Uyuni, el primer que ens va rebre va ser la porqueria ja que la consciència ambiental boliviana encara ha d’arribar. Uyuni és un poble que ha crescut amb i per el turisme, i com la majoria de “guiris” que hi havia vam agafar un tour de 3 dies que ens portava per diferents reserves naturals de la zona que anaven canviant de colors i textures mentre travessaves deserts i muntanyes.
La ruta que vam seguir va ser una mica estressant ja que en pocs dies vam veure moltíssimes coses, us fem un petit llistat perquè us en feu una idea: 1r dia; Cementiri de trens, Colchani, Salar d’Uyuni, Isla del Pescado, Hotel de sal, vista del volcà Tunupa, Colcha k, San Juan. 2n dia; vista del volcà Ollague, laguna Cañapa, laguna Hedihonda, laguna Honda, laguna Chiankota, desierto Siloli, Arbol de piedra, laguna Colorada. 3r dia; geisers Sol de Mañana, termes, volcan Licancabur, laguna Verde, laguna Blanca, VillaMar, Valle de rocas, desert de Dalí, San Cristobal.
Sabem que a vegades les imatges valen més que mil paraules i en el cas de paissatges més que cap altra cosa, així doncs hem decidit mostrar-vos alguns d’aquests paratges a través de les fotos.
Cementiri de trens: 80 anys abandonats, un monument a la història.

Salar d’Uyuni: El més gran del planeta amb 12.000 km2 i a casi 4000 m d’altura. El reflex del sol t’encega i et fa imaginar illes on no n’hi ha. En l’horitzó només es perfila els caps dels volcans. Encara ara es treballa al salar. Els homes encaputxats per les condicions climàtiques van amb bicicleta i la pala a carregar els camions de sal.

Isla del Pescado: Al mig del salar hi trobes una illa com si fós al mig d’un gran llac congelat. Cactus milenaris omplen d’espines aquesta illa solitària.

San Juan i l’hotel de Sal: Centenars de Llames rodejaven el poble on vam dormir la primera nit. Dins un hotel fet tot de sal van gaudir d’un silenci sepulcral.

Lagunas: vam visitar un seguit de llacunes, plenes de flamencs i ànecs. Vam dinar a prop de la laguna més podorosa de totes, la laguna Hedihonda. Diuen que allà no hi plou mai i les llacunes s’alimenten d’aigües subterrànies.

Arbol de piedra: Roca al mig del desert en forma d’arbre, el qual encara no sabem perquè és tan famós, però tothom el va a visitar.

Laguna Colorada: Un dels llocs més espectaculars que vam visitar. Remolins d’arena blanca empolsinaven les aigües roges on s’alimentaven els flamencs. N’hi ha uns que es diuen Chururu, uns altres Tokoko i els altres Sututu. El primer es distingia per les potes grogues; l’altre té les plomes, els dits i els membres rojos; i el tercer les potes roges. Actualment hi està havent votacions perquè aquest indret entri dins les 8 maravelles mundials.

La tarda del segon dia, teníem més ganes de laguna colorada i amb el cansament que suposa caminar a 4300 m d’altura vam empendre una ruta alternativa de bojos. Contra un vent fortíssim ens vam posar a caminar pel mig del desert direcció la llacuna. L’agonia de veure el destí sense poder-hi arribar és inexplicable. Per compensar l'esforç aquella nit els fills de la casa on dormíem es van dedicar a fer trenes al Joan, i després la Maria els hi va ensenyar a fer trenes al cap i pulseres.


Geisers Sol de Mañana: A les 5 de la matinada, a 4800 m i no sabem quants graus sota zero vam poder observar els vapors de la terra.

Laguna Verde i Volcà Licancabur: Des de la llacuna vam tornar a estar a prop del nostre país d’inici, Xile. El volcà ens feia de frontera.

Desert de Dalí: Observant aquell desert ens vam sentir una mica més a prop de casa. Entremig d’unes roques surreals només hi faltava un rellotge i uns elefants de potes llargues.

Nota: Si algú va al Salar d’Uyuni, mai contracteu l’agència Sumaj Jallphaltda, que són uns mentiders, estafadors i no saben assumir els seus errors. I si us diuen que anireu a fer el tour amb el guia Bryan encara menys.

Portem dos hores escribint i d’aquí una estona surt el tren cap al nostre següent destí, Argentina.