Que bueno que viniste Jujuy!

9 hores de tren tortuós ens van portar fins a Villazón, poble-mercat fronterer i l'últim destí de la nostra estada a Bolívia. Un migdia sencer per superar una frontera de joguina. A l'altre costat, dins el poble de La Quiaca, ens esperava un menú amb tall de quilo de carn "revossada" i postres inclòs! tot un esdeveniment que no veiem des de feia mesos! Ah, i el water era net i amb paper! Les faccions de la gent encara no havien canviat, però es respiraven nous aires, la gent és més amable i oberta. Podies preguntar varies coses sense que et féssin mala cara. Amb això no volem dir que els bolivians siguin mala gent, ni molt menys, però si que és una societat més tancada i desconfiada. Segurament per la història que encara els persegueix.
Començant a baixar per Argentina vam descobrir un dels paisatges més originals del nostre viatge. La Quebrada de Humahuaca (patrimoni de la humanitat), recull indrets tan estranys com la Serrania del Hornocal, un arc de Sant Martí pintat en una serralada, milions d'anys expressats en capes de terra de diferents colors. (Justament el dia que hi vam anar estava núvol i a les fotos no s'hi poden apreciar els colors).


Humahuaca, Purmamarca i Salta han sigut les notres primeres parades dins aquest llarg país.
Humahuaca és un niu d'artistes. Carrers, cases i places semblen moldejades per artesans. A les 12 del diumenge els turistes es reuneixen a la plaça principal, nosaltres sense saber-ho ens hi vam trobar. Comencen a sonar les campanes i una finestra mecànica s'obra automàticament. I en comptes d'un cu-cut en surt un mossèn de fusta que beneeix als assistents. Un far de riure que va continuar amb la serenata d'uns "Mariachis" per uns mexicans que es casaven a l'església del costat. Un temple amb sostre, altar i llums fets de l'únic material semblant a la fusta que es troba a la zona, els cactus gegans.


Entre els atractius de la zona s'hi troba el centre de cultius pre-inkaics més gran d'Argentina. Allà ens van parlar de sistemes de cultiu per terrenys desèrtics que encara estan per investigar. Utilitzaven les pedres com a paravents i graduadores de temperatura perquè és una zona de canvis molt durs i per sostentar el terreny en desnivell. La zona també està plena de cactus que per la gent de la zona són representants dels seus avantpassats ja que antigament se'n plantava un damunt del mort perquè a través d'ell seguia creixent.


Vam coincidir amb una fira agrícola que reunia els petits productors agrícoles indígenes de la zona, per promocionar la seva producció. Tenim llavors de Quinua (cereal tipiquíssim dels Andes), per plantar a la nostra futura masia.
L'última nit ens vam despedir del poble amb un festival de danses tradicionals d'Argentina i Bolívia que fan memòria de la invasió española i els esclaus negres. Unes coreografies llarguíssimes i amb balls molt intensos, dignes d'admiració.



Purmamarca està asseguda a les faldes del Cerro de los 7 colores, poble pinturesc i turístic, amb una plaça pena d'artesania i tot de famílies dedicades a allotjar als visitants.



Salta és la capital de la següent regió d'Argentina. El paisatge que l'envolta, per sorpresa nostra, és totalment diferent ja que vam passar d'un paissatge pelat de muntanya a una zona de frondosos boscos. La ciutat és plena d'esglésies roses i vermelles d'estil italià i estàtues del renaixement. Un centre històric molt ben cuidat, amb carrers peatonals on pots disfrutar de grans parcs i places per poder escriure tranquilament aquest blog.




La nostra pròxima parada serà terra de vins, Cafayate...